Com Respiren Les Estrelles De Mar
Les estrelles de mar respiren mitjançant una combinació de mètodes, principalment a través de les seves potes ambulacrals i les brànquies dermals (papules). No tenen pulmons ni brànquies complexes com els vertebrats.
El mètode principal de respiració són les potes ambulacrals. Aquestes petites extensions tubulars que es troben a la part inferior dels braços de l'estrella de mar contenen extensions del sistema vascular aquós. L'aigua de mar entra en contacte directe amb aquestes estructures, i l'oxigen dissolt es difon a través de les parets primes cap al fluid del sistema vascular aquós. El diòxid de carboni, el producte de rebuig de la respiració, es difon en sentit contrari cap a l'aigua de mar.
A més de les potes ambulacrals, les estrelles de mar també tenen petites estructures anomenades brànquies dermals, o papules. Aquestes són petites protuberàncies fines i buides que s'estenen a través de la paret del cos i es projecten cap a l'aigua que les envolta. La fina capa que forma aquestes papules permet que l'oxigen es difongui cap al fluid celòmic (fluid corporal) i que el diòxid de carboni es difongui cap a l'aigua.
Must Read
El sistema vascular aquós juga un paper clau en la respiració de l'estrella de mar. Aquest sistema distribueix l'oxigen capturat per les potes ambulacrals i les brànquies dermals a la resta del cos. Aquest sistema també ajuda a eliminar el diòxid de carboni.
Per exemple, una estrella de mar que viu en aigües amb baixa concentració d'oxigen pot augmentar l'activitat de les seves potes ambulacrals per millorar la captació d'oxigen. De manera similar, l'estrella de mar pot retraure o protegir les seves brànquies dermals en ambients amb sediments per evitar que s'obstrueixin.
Un altre exemple seria quan una estrella de mar s'enterra a la sorra; dependrà més de les brànquies dermals per respirar, ja que les potes ambulacrals poden estar menys exposades a l'aigua oxigenada.
La comprensió de com respiren les estrelles de mar és essencial per avaluar la seva sensibilitat a la contaminació aquàtica i el canvi climàtic. La qualitat de l'aigua i la temperatura poden afectar la capacitat de l'estrella de mar per obtenir suficient oxigen, cosa que pot tenir implicacions importants per a la salut dels ecosistemes marins.
